Vés al contingut

Joseph Franz von Lobkowitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph Franz von Lobkowitz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1772 Modifica el valor a Wikidata
Roudnice nad Labem (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1816 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Třeboň (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNoblesa, casa noble i mecenatge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióviolinista, mecenes Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Participà en
22 desembre 1808Concert de Beethoven del 22 de desembre de 1808 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaLobkovič Modifica el valor a Wikidata
CònjugePrincess Maria Karolina of Schwarzenberg Modifica el valor a Wikidata
FillsEleonore, Prinzessin von Lobkowicz, Princess Gabrielle of Lobkowicz, Marie Eleonore Windisch-Graetz, Ferdinand Joseph Johann von Lobkowitz, Lobkowicz. Johann Nepomuk Karl Philipp z (Prince), Therese Karoline Sidonie von Lobkowicz, Joseph Francis Charles of Lobkowicz, Ludwig Lobkowicz, Princess Anna of Lobkowicz, Prince Karl Johann of Lobkowitz Modifica el valor a Wikidata
ParesFerdinand Philip, 6th Prince of Lobkowicz Modifica el valor a Wikidata  i Princess Gabriella of Savoy-Carignano Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 8c39b867-dcf4-4b97-b73a-9ba198fea455 Modifica el valor a Wikidata

Joseph Franz von Lobkowitz (Roudnice nad Labem i Viena, 7 de desembre de 1772 - Třeboň, 15 de desembre de 1816), conegut com a Príncep Lobkowitz fou un noble nadiu de Bohèmia. Fou un amant de la música i un notable violinista; va ser un mecenes i protector de molts músics,[1][2] entre els quals destaca Ludwig van Beethoven.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Raudnitz (avui Roudnice nad Labem,a la República Txeca), amb una malaltia congènita al maluc (es creu que una displàsia), que el va obligar a fer servir crosses tota la seva vida. Deia que el seu pare el va obligar a aprendre el violí perquè s'estigués tranquil. Es va fer amic de Beethoven i va ser el segon mecenes, després del príncep Lichnowsky, pel que fa al seu entusiasme i patronatge.

Lobkowitz va donar suport a Daniel Steibelt en el famós duel d'improvisació contra Beethoven, que estava patrocinat pel príncep Lichnowsky, duel que va guanyar merescudament Beethoven. L'esdeveniment va tenir lloc al palau de Lobkowitz, edifici que encara es conserva, situat davant del palau Hofburg a la Michaelerplatz. Hi havia una sala de concerts magnífica al primer pis, una sala luxosa. En aquesta mateixa sala, Beethoven va estrenar el 1804 la seva Simfonia núm. 3 "Heroica".[1][3] que inicialment estava dedicada a Napoleó i que posteriorment va canviar per Lobkowitz.

El Palau Lobkowitz (esquerra) a Viena; pintura de Canaletto, cap al 1760

També Beethoven li va dedicar les seves Simfonia núm. 5 i Simfonia núm. 6, a més dels Quartets de corda op. 18, el Triple Concert, el Quartet op. 74 i el cicle de lieder An die ferne Geliebte.[4][3]

Les guerres napoleòniques, al costat de l'altíssim cost de la seva sala de concerts i el manteniment de la seva pròpia orquestra, van portar a la fallida a Lobkowitz, i es va veure forçat a abandonar Viena per fugir dels seus creditors. Beethoven mai el va tornar a veure, i va morir empobrit a Wittingau (avui Trebon, República Txeca).[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Franz Joseph Maximilian von Lobkowitz Kulturfreunde Lobkowitz Neustadt a.d. Waldnaab, 30 desembre de 2014.
  2. Beethoven Encyclopedia, per Paul Nettl. Philosophical Library, Nova York, 1956.
  3. 3,0 3,1 Friedrich Oelenhainz (1745–1804), Franz Joseph Maximilian Fürst von Lobkowitz (1772–1816) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Beethoven-Haus Bonn, accés el 30 desembre de 2014.
  4. Family History Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine. Lobkowicz, accessed 31 December 2014.

Enllaços externs

[modifica]